Aquest dijous arranca la primera de les 9 fires temàtiques de la primera edició de Fira Mercat Gandia. El Mercat Municipal de Prado acull ‘Som el que mengem’, una fira ecològica, local i de nutrició en la qual participaran una vintena d’expositors que mostraran i vendran els seus productes abrigallats per una programació complementària amb demostracions o show cookings, xarrades, tallers, la presentació d’un llibre, cates…

Entrevistem a Ferran Martínez, regidor delegat de Polítiques Econòmiques, Comerç, Indústria i Innovació.


Què ens trobarem en la Fira Mercat?

En primer lloc, perquè el nom? Hi ha fires i mercats tradicionals. Nosaltres hem programat una sèrie de mercats tradicionals diferents cada setmana, en concret nou. Ara mateixa tenim: El mercat dels flors, El mercat d’artesania i El mercat art.

La diferència és que el mercat són normalment productes artesanals o tradicionals que habitualment a més es venen en mercats públics. La fira és més aviat una exposició de comerços o d’activitats.

Fira Mercat és un espai de promoció comercial. Allí es promocionen o venen productes i/o serveis. No sols és el comerç el que pot participar, és pràcticament universal. Totes aquelles persones, empreses, autònoms, associacions que tinguen necessitat promocionar o vendre els seus productes, tenen l’espai obert en Fira Mercat.

L’avantatge per als expositors és que augmentes la potència de l’oferta agrupant-la en una mateixa ubicació. Òbviament, una persona que es desplaça allí eixirà molt més satisfeta si en un espai, relativament reduït, pot tindre 20 expositors on triar amb molta varietat.

Una altra dels avantatges per als expositors és el suport publicitari que si l’ha de fer un particular, no podria. La potència que té com a eina promocional és molt superior a la que cada participant podria fer per separat.

Respecte a la ciutadania, els que assisteixen per a gaudir, per a ells, és una part nova, és un marc diferent. Es pot consumir i alhora formar-se i gaudir. En definitiva és combinar el consum amb l’oci, amb activitats formatives, amb activitats divulgatives i sempre en un marc de valors de consum responsable, sostenible, un consum moltíssim més útil que el convencional.

Com va sorgir la Fira i quin acolliment ha tingut en els comerciants?

Va ser una iniciativa de l’àrea de polítiques econòmiques i va sorgir en disposar d’un espai on anirà situat. Era un antic supermercat que es va quedar buit i parlant amb els directius de les associacions de comerç de la ciutat es va arribar a la conclusió que valia la pena intentar un espai promocional.

L’acolliment en un pla teòric l’acolliment ha sigut molt bo per als comerciants. Una altra cosa és que a l’hora de fer el salt per a participar els costa més i és normal. Ells pensen que participar dos dies i mig en un esdeveniment d’aquestes característiques els obliga a augmentar els seus recursos. Per a ells, destinar recursos és el que els frena, perquè el preu no és atès que hem cobrat el mínim que podíem, 9€ al dia.

Jo crec que amb el temps s’adonaran que per molt que això requerís esforç, és un esforç que obtindrà una rendibilitat infinitament superior a la que hauria de fer si invertira per exemple en publicitat. Perquè això és una promoció directa. Nosaltres hem fet publicitat es pot veure, ací a Gandia ja, en els mitjans, les banderoles, els mupis. L’estem fent a més a Alcoi, Ontinyent, Xàtiva, la Marina. Aqueixa és l’altra part, pretenem que vinga gent de fora ací.

Imatge: Àlex Oltra.

Dependrà de l’atractiu que fem el producte. Nosaltres el marc, la programació, les activitats complementàries i l’esforç publicitari que hem posat, és el mínim exigible per a l’èxit.

Hi haurà més Fires i Mercats a partir de gener?

Sí, estem parlat i aquesta és la nostra intenció. Dependrà en gran manera de com funcionen aquestes nou fires. Però sí, de fet estem ja plantejant-nos i organitzant. Entre altres coses, perquè la participació a través del Facebook i la web nostra està sent molt activa, tant per part de la ciutadania com dels comerciants.

De fet de les huit que formarien part de la segona tanda, tenim sis ja pràcticament establides i són la majoria proposades de l’exterior. Hi ha hagut comerços o algun tipus d’associació que ens han proposat, la qual cosa agraïm enormement.

Quan reps propostes d’aquest tipus, et ratifica en què el que estàs fent interessa i en la mesura que te les estan proposant tens ja garantit part de l’èxit. Un exemple de les quals hem organitzat és la de salut, que l’organitzen els farmacèutics de Gandia. Ells ho han organitzat, ho han vist molt clar i la fira l’estan muntant ells. Serà impressionant, no decebrà.

Creus que el producte de la Safor és aqueix gran desconegut?

Sí, en primer lloc en gastronomia, indiscutiblement. Tenim productes més enllà de la Fideuà, tenim una infinitat de productes locals que són pràcticament desconeguts.

Precisament en el seu caràcter tradicional està l’originalitat i el seu principal atractiu. Per exemple els figatells, les coques de dacsa, la gamba amb bleda, la aspardenyà, l’all i pebre.

Aquesta és una de les nostres grans fortaleses, aqueix element diferenciador que pot tindre la marca producte de la Safor, com l’albergínia de Gandia. És una meravella gastronòmica. Podríem anar rescatant productes artesanals i armant una oferta d’enorme qualitat i sobretot, diferent. Aquesta és la clau del desenvolupament econòmic i comercial, en la mesura en què tu sigues capaç d’utilitzar els elements que et donen l’exclusivitat, vas afermant les possibilitats d’èxit.

A més de propostes com la Fira Mercat, quines altres propostes estan damunt de la taula per a afavorir el comerç de Gandia?

En principi el primer que hem de fer és consolidar aquesta iniciativa. Continuar col·laborant amb les associacions comercials per a reforçar les activitats de promoció. Una de les coses que estem treballant és utilitzar Fira Mercat a l’estiu en el Espai Baladre a la platja de Gandia. Veurem si és possible i estem en això.

A més mitjà termini, haurem de veure alguns aspectes que tenen a veure amb la mobilitat en el centre històric i a la ciutat en general. Veure també tot l’associat als pàrquings i a la gestió d’aquests. Tot això és alguna cosa que estem ja treballant sobre això i cedeix en els interessos globals del comerç.

Hem de ser el més imaginatius per a generar un model de mobilitat, d’una banda sostenible i racional, però al mateix temps que siga capaç de casar l’interesses de la ciutadania i el comerç.

A llarg termini, haurem de resoldre els problemes del Centre Històric amb la càrrega i descàrrega que està creant massa trànsit en el centre. Es farà òbviament juntament amb els comerciants i els escoltarem, desitgem que ens facen les propostes que ells consideren necessàries per als seus interessos.

Imatge: Àlex Oltra.

Què suposa per al comerç la conversió en zona de vianants total del Centre Històric?

És una proposta que va sorgir de l’àrea d’Urbanisme, però és una proposta que només ha obert un debat. Per descomptat el que no farem és pegar-nos un tir al peu. En un pla teòric, sembla evident que completar la conversió en zona de vianants és una cosa convenient i necessària, però al seu torn això no pot fer-se lesionant els interessos dels residents i el comerç.

Estem en una fase absolutament inicial, però ha d’haver-hi un consens sobre l’hem de ser capaços de resoldre la complexitat. De res serveix fer-ho tot per als vianants si després ho tenim ple de furgonetes descarregant.

Indústria 4.0. S’està adaptant bé Gandia a la nova era?

Jo crec que hem fet un pas prou important en els últims anys. En primer lloc, hem posat el focus en aqueixa necessitat i això ja és important. No puc més que agrair als directius de les associacions empresarials dels polígons per la claredat que han tingut a donar-li aqueixa visió estratègica al desenvolupament.

Que és el que fa polígons 4.0? Posar en el focus en què és que el que hem de fer per a abordar la modernització. Aqueix exercici no l’ha fet pràcticament ningú en els polígons valencians. A més d’això ja s’han plantejat iniciatives i objectius clars.

Aconseguir ser una àrea avançada que és la màxima qualificació dels polígons en l’any vinent resultarà decisiu en el desenvolupament i en l’augment de la competitivitat. En primer lloc, la millora de les estructures i per a això ja hi ha quatre iniciatives que estan acabades o en marxa: accés al Polígon Alcodar, subestació elèctrica de Sancho Llop, un nou accés al Polígon Benieto i el parc de camions i automòbils al Polígon Alcodar.

Això ens permet millorar l’eficiència dels serveis bàsics que presta l’Ajuntament a la ciutadania i a la indústria. Hi ha moltes iniciatives que es contemplen en polígons 4.0 i afectaran favorablement el funcionament.

Això és el futur i cal fer-ho. La clau estarà en la velocitat amb la qual ho fem. Si anem més ràpid tenim avantatge competitiu, si anem més lent ens passaran per damunt. Una vegada s’ha pres consciència, cal fer els esforços necessaris per a avançar.

Urbalab, evolucionarà, hi haurà un pas més?

Urbalab està fent un treball magnífic, és un activitat per a afrontar la transició digital, en aquest cas, obert a la ciutadania i a les empreses. És un autèntic luxe que una ciutat com Gandia compte amb un departament compromés i preparat per a prestar en l’àrea de la formació els serveis que està prestant. Qualsevol consultoria privada cobraria una autèntica fortuna a participant en qualsevol dels cursos que es programen per participar.

Si això a més, ho inserim en tot el que correspon al terreny de l’ocupació, en els seus dos vessants, emprenedora i el camp laboral, ja és la combinació perfecta.

Tenim dos problemes que ens limiten, el finançament. Tenim els recursos que tenim i fem miracles recollint i captant recursos d’altres administracions que ens els donen perquè els projectes que presentem són magnífics.

La segona dificulteu estiva en la comunicació. Tenim un problema de comunicació, no som capaces que la ciutadania conega el que es fa allí. I aqueix serà un dels aspectes que l’any que ve abordarem, sobretot amb xarxes socials i quatre webs.

Deja un comentario