A dia de hui, la informació que tenim sobre la Torre dels Pares a través de les fonts escrites no és excessivament abundant ni rica en detalls. Tot apunta que l’alqueria va ser venuda per Francesc Balaguer a Pere Lluís de Borja en 1486, poc després de rebre el títol de duc de Gandia, i la propietat comprenia diverses cases, terres, conreus i séquies, però en cap moment es parla de cap torre.
Hem d’esperar fins a finals del segle XVI i inicis de la següent centúria per tornar a saber d’aquesta propietat, ja en mans de la Companyia de Jesús, que l’hauria rebuda de mans de la família Borja amb l’objectiu d’ajudar a finançar el funcionament de la nova Universitat de Gandia. Un document sense data, però que cal atribuir a algun moment entre 1600 i 1609, conservat a l’Arxiu del Regne de València, esmenta la voluntat per part dels jesuïtes de construir una torre on poder guardar les ferramentes del camp i des d’on vigilar l’heretat per evitar possibles robatoris per part dels moriscos que hi habitaven als voltants. Sense més informacions, tot pareix indicar que la Torre dels Pares, per tant, es va construir a inicis del segle XVII, tot just abans de l’expulsió dels moriscos, i que no existia una edificació anàloga sobre la qual s’alçara aquest nou baluard.
El conjunt d’edificis controlat pels jesuïtes, comptava amb un gran assecador, una nau completament oberta gràcies a la seua construcció mitjançant grans arcades, la qual devia ser destinada possiblement a la canyamel, tot i que va conéixer altres usos. Fins i tot, van arribar a tindre algun conflicte amb la vila d’Oliva per motius de l’abastiment d’aigua per al regadiu, doncs el propi Gregori Maians recordava que els de la Font d’en Carròs donaven furtivament aigua als jesuïtes per a l’heretat de la Torre. En 1725, durant la visita realitzada per José Matías de Leres als membres de la Companyia a Gandia, els va demanar que tingueren una especial cura amb les propietats de la institució, i va indicar la necessitat de construir un corral a l’edifici, el qual probablement va amortitzar l’assecador, que al segle XVIII ja hauria caigut en desús.
Poc després de l’expulsió dels jesuïtes, en 1767, es va fer el definitiu inventari dels bens de la propietat, entre els quals es comptava, una casa de camp, amb el seu oratori, torre, corral, almàssera, bodega d’oli, 116 fanecades de terra d’horta, principalment plantades amb moreres, oliveres i altres arbres.
Tot i que, gràcies a la documentació escrita tenim una imatge bastant nítida d’allò que va ser l’alqueria de la Torre dels Pares en temps dels Borja, també és cert que romanen moltes incògnites per resoldre, principalment pel que fa al moment de la seua construcció. És per això que en les pròximes setmanes s’iniciaran els treballs arqueològics previs a l’actuació d’urgència sobre l’edifici. Aquesta intervenció arqueològica, durant la qual es documentaran tots els murs originals de l’edifici i es realitzaran diverses excavacions arqueològiques del seu subsòl, permetrà conéixer millor quan es va edificar l’alqueria, en quin moment es va alçar la torre i quina era la distribució original del lloc.
Joan Negre Pérez
Arqueòleg Municipal at Ajuntament de Gandia
