El programa «Gandia restaura» ha realitzat un gran treball al quadre Sant Roc i Sant Francesc. L’obra de Jeroni Jacint Espinosa data de la primera meitat del segle XVII i pertany al període del Barroc.
És una de les pintures del patrimoni municipal a la qual mai se li havia donat cap importància. Però el restaurador, Romà Calfat, ha afirmat que «he aconseguit arribar a la pintura original. Són colors obscurs, però són així perquè es vol donar importància als diferents punts de llum».
Alicia Izquierdo, regidora de Patrimoni Històric, Artístic i Cultural, ha afirmat que «l’objectiu d’aquesta restauració és que aquest quadre torne a presidir l’altar de l’Esglèsia de Sant Roc».
«A banda de ser patrimoni cultural i artístic de l’Ajuntament de Gandia és una obra de gran qualitat», ha destacat l’historiador de l’art. Es tracta d’una obra que pertany a l’estil Barroc, però que per les seues proporcions harmòniques es pot relacionar també amb el Renaixement.
Història que representa el quadre
Segons la tradició, Sant Roc va nàixer a Montpeller i va morir a Voghera, Itàlia). Va abandonar la casa dels seus pares i va anar de peregrinació a Roma però, al declarar-se una epidèmia de pesta es va dedicar a curar els malalts. Va acabar contagiat i va haver d’aïllar-se a les afores de la ciutat. Un gos li portava un rotllo de pa que furtava de la taula del seu amo i un àngel li curava les ferides. La seua devoció i el seu culte es va estendre per tot Europa i a hores d’ara és el sant que té més capelles i esglésies dedicades arreu del món.
L’any 1557 va arribar a Gandia una epidèmia de pesta per lo qual, les autoritats saclamaren a Sant Roc declarant festiu el 16 d’agost. Anys després, li van erigir una ermita que es va acabar de construir en 1587. Un any després, el duc Carles de Borja i Castro va manifestar el propòsit de fundar en l’ermita de Sant Roc un convent de franciscans de la Reforma de sant Pere d’Alcántara. Per això, la presència de Sant Francesc d’Assis junt al titular de lesglésia i del convent.
