Esther Sapena afronta el seu primer any com a portaveu de Compromís Més Gandia amb un missatge clar: reforçar el perfil propi de la formació dins del govern municipal i reivindicar el paper de Compromís com “l’accent d’esquerres” de l’executiu local. A un any de les eleccions municipals de 2027, la regidora defensa una ciutat “més social, més verda i més inclusiva” davant del que considera “temps de molt de soroll i molta polarització”. En aquesta entrevista, Sapena reivindica el pes de Compromís en àrees com Medi Ambient, Educació o Memòria Democràtica, alerta contra “una ciutat basada únicament en l’especulació” i assegura que el seu partit és “necessari perquè el bipartidisme no faça el que sempre ha fet quan ha governat amb majoria absoluta”.

• A principis d’any Alícia Izquierdo va fer un pas arrere i li va cedir el lloc de portaveu del grup municipal. Com ha viscut aquests primers mesos al capdavant del grup i què vol aportar a aquesta nova etapa de Més Gandia?

Ho he viscut amb molta responsabilitat, però també amb molta il·lusió. Alícia deixa una faena enorme darrere, però també és important dir que no se’n va enlloc: continua treballant al costat de l’equip i aportant experiència i visió. Per tant, no és un canvi de rumb ni una ruptura, sinó un relleu natural dins d’un projecte col·lectiu.
Jo vinc del món de l’educació. He passat molts anys treballant a l’escola pública i això et marca molt: t’acostuma a escoltar, a treballar en equip, a gestionar realitats molt diferents i a entendre que els canvis importants no es fan d’un dia per a un altre, sinó amb constància i construint complicitats. Per tant, vull aportar eixa manera d’entendre la política: proximitat, escolta i molta convicció. I també reforçar un projecte d’esquerres, valencianista, feminista i ecologista, perquè crec que en el moment actual és més necessari que mai. Vivim temps de molt de soroll i de molta polarització, i crec que la política també ha de ser una ferramenta útil per generar confiança i construir futur.

• Moltes vegades dona la sensació que el PSOE marca el ritme polític del govern. Li costa a Compromís mantindre un perfil propi dins de l’executiu local?

Nosaltres mai hem amagat que aquest és un govern de coalició entre dues forces diferents i és normal que existisquen sensibilitats distintes i discrepàncies. Però també hem reivindicat sempre una cosa: Compromís és l’accent d’esquerres d’aquest govern, tot i ser sols dues regidores. Quan Compromís està al govern hi ha una mirada determinada sobre la ciutat: més defensa dels serveis públics, més polítiques socials, més sostenibilitat, més feminisme i més compromís amb la nostra llengua i la nostra identitat com a poble.

Governar no és renunciar a les conviccions. És dialogar, arribar a acords i defensar allò que creus, fins i tot pactant o assumint les discrepàncies. I jo crec sincerament que hi ha polítiques que probablement no existirien o no tindrien la mateixa força sense nosaltres. La nostra funció no és ocupar un espai; és transformar-lo. Insistisc, hi ha qüestions com la defensa del territori, les polítiques ambientals, l’educació pública, la llengua o la mirada social sobre molts temes on Compromís aporta una sensibilitat molt clara. I això no ho veiem com un problema dins d’un govern plural; ho veiem com una riquesa.

• Queda un any per a les eleccions. Què creu que ha aportat Més Gandia a aquesta legislatura que no hauria existit sense Compromís?

És difícil resumir-ho perquè moltes vegades l’empremta de Compromís no apareix en una única fotografia o en un únic titular; apareix en una manera d’entendre la ciutat. Nosaltres no hem vingut només a gestionar allò que ja existia; també hem vingut a preguntar-nos quina Gandia volem deixar.

En Medi Ambient hem fet una aposta molt clara perquè l’emergència climàtica deixe de ser un discurs i passe a ser una política pública. Projectes com l’Anella Verda, la renaturalització del Barranc de Beniopa, les actuacions al Serpis, el manteniment forestal periurbà, les mesures de prevenció d’incendis o els futurs refugis climàtics van precisament en eixa direcció. Adaptar la ciutat al canvi climàtic ja no és una opció; és una necessitat.

En Patrimoni i Memòria Democràtica també hem volgut anar més enllà de la gestió ordinària. Hem impulsat la recuperació de la memòria de les persones assassinades pel franquisme, per justícia, dignitat i reparació. Hem reforçat la protecció del nostre patrimoni material i immaterial, perquè un poble que oblida la seua història o la seua cultura acaba perdent una part de si mateix.

I en Educació, Política lingüística i Infància, que és l’àmbit que jo visc més directament, hem impulsat projectes com Patis Oberts, Infància als Barris o la futura renaturalització dels patis escolars. Gandia ja és un referent de ciutat educadora amb iniciatives com “Com Sona l’ESO”, “Som Música”, etc…

Hem transformat les nostres escoletes, amb metodologies respectuoses amb els infants, més recursos tant materials com personals, formació de les professionals que treballen a les escoletes i obertura a la comunitat educativa de les mateixes amb projectes de voluntariat i cooperació en les entitats associatives de l’entorn.

A més, la defensa constant de la nostra llengua, tant en la seua normalització en la vida social i cultural de la nostra ciutat, reforçant i ampliant projectes com el cinema en valencià i amb altres de nous com infància al cinema, però també amb campanyes valentes com “Ensenya’m la llengua” amb una aposta clara per la necessitat que el valencià siga la llengua vehicular a les nostres escoles.

Tot baix la convicció de que educar no és només allò que passa dins d’una aula; educar és també construir ciutat.

• Gandia està creixent amb projectes com el Gandia Arena, la Marina o nous desenvolupaments urbanístics. Quin model de ciutat defensa Compromís i quines coses no voldria que Gandia arribara a ser?

Nosaltres volem una Gandia moderna, viva i amb oportunitats, però no una ciutat que cresca a qualsevol preu. Volem una ciutat que siga capaç d’atraure activitat econòmica, inversions i projectes de futur, però sense perdre allò que la fa singular: el seu entorn, la seua identitat i la seua manera de viure. No voldríem una ciutat despersonalitzada, una ciutat que acabara basada únicament en l’especulació o en un model pensat només per a fer negoci. Gandia té una identitat pròpia molt potent: té mar, té muntanya, té patrimoni, té cultura i té barris amb molta vida. El repte és créixer sense perdre tot això.

A més, una ciutat no es mesura només per les grans infraestructures que construeix. També es mesura per la qualitat dels espais públics: més habitables, accessibles… Res té sentit si una família no pot desenvolupar un projecte de vida o si una persona jove no es pot quedar a viure ací i ha de marxar per falta d’oportunitats o un habitatge digne, per exemple.

Per tant, nosaltres defensem un model de ciutat que combine desenvolupament i qualitat de vida. Creixement sí, però amb planificació i pensant en les persones.

• L’educació torna a estar molt present en el debat públic valencià. Quina creu que és ara mateix la principal urgència educativa de Gandia?

L’educació té moltes urgències, però jo destacaria sobretot garantir la igualtat d’oportunitats. I això va molt més enllà de construir centres o de tindre recursos materials, que evidentment són necessaris. 

Parlem també de suport emocional, de conciliació, d’atenció a la diversitat, de lluitar contra les desigualtats que moltes vegades l’alumnat arrossega fora de l’aula i que acaben entrant dins de l’escola.

Per a mi l’escola pública és una de les eines més potents que té una societat per construir igualtat. I també defense una escola inclusiva i en valencià, perquè educar és també construir ciutadania, cohesió i oportunitats.

Moltes vegades es parla de l’educació només quan hi ha conflictes o debats polítics, però jo crec que l’educació és una inversió de futur. Quan inverteixes en educació, en realitat ho estàs fent en la ciutat que vols tindre d’ací molts anys.

Per això, demandes com la reducció de ratio, l’adaptació de les infraestructures al canvi climàtic, la dignificació del professorat, l’ampliació dels recursos personals per atendre les realitats de cada aula, entre altres, que ara mateix s’estan defensant amb una vaga històrica, son completament justes, lícites i necessàries.

• Sanxo Llop torna una altra vegada a estar damunt la taula després d’anys paralitzat. Compromís creu que Gandia ha de continuar creixent urbanísticament o és moment de prioritzar rehabilitació, habitatge i ciutat consolidada?

Crec que ací hi ha dues qüestions diferents que sovint es barregen i cal separar-les. D’una banda, és evident que Gandia té una mancança important de sòl industrial i també una demanda real d’inversions i activitat econòmica. En aquest sentit, l’acabament de la urbanització de Sanxo Llop era un tema pendent des de fa moltes legislatures i era necessari donar-li una resposta.

És cert també que la ubicació actual de l’hospital Francesc de Borja (a la qual ens vam oposar en el seu moment) condiciona molt el tipus d’activitat que pot desenvolupar-s’hi i probablement limita determinats projectes industrials de gran dimensió, però això no elimina la necessitat que la ciutat dispose d’espais adequats per generar activitat econòmica i ocupació.

Ara bé, una cosa és això i una altra molt diferent és el model de creixement urbà que volem per a Gandia. Nosaltres pensem que hui la prioritat ha de ser una altra. Estem en una situació d’emergència d’habitatge i hem de ser capaços d’actuar sobre la ciutat que ja tenim abans de continuar obrint nous espais urbans. Tenim prop de 6.000 habitatges tancats a la ciutat i és evident que hem de fer un esforç molt important en rehabilitació i mobilització d’habitatge. I també pensem que abans d’obrir nous desenvolupaments urbans cal acabar processos que ja estan iniciats, com Santa Anna, les Foies, Beniopa-Passeig o Benipeixcar II.

El debat no és créixer o no créixer; és créixer amb sentit, prioritzant i planificant i posant sempre al centre les vertaderes necessitats dels nostres veïns i veïnes.

• Compromís sempre ha defensat una Gandia més verda. La ciutat està creixent de manera sostenible o encara queda molt per fer en mobilitat, ombra i renaturalització urbana?

S’han fet passos importants, però sincerament crec que queda molt camí per recórrer. Quan parlem d’adaptar una ciutat al canvi climàtic no estem parlant d’una qüestió abstracta ni d’una moda; estem parlant de qualitat de vida, de salut i de com volem viure les pròximes dècades.

Hem començat a incorporar eixa mirada en moltes polítiques: des de la renaturalització d’espais fins a la creació de futurs refugis climàtics, la protecció dels entorns naturals o la incorporació de mesures de prevenció i adaptació davant fenòmens cada vegada més extrems.

Però encara hem de continuar avançant. Necessitem més ombra, més arbres, més espais verds i una mobilitat menys dependent del cotxe. Necessitem una ciutat més amable i més habitable.

I una cosa que nosaltres defensem molt és que la sostenibilitat no és un luxe ni una qüestió decorativa. No és posar quatre arbres més perquè quede bonic. És una manera d’entendre la ciutat i de pensar com protegim el benestar de les persones.

• En aquesta legislatura es parla molt de grans projectes, però també hi ha veïns que reclamen més atenció al dia a dia. Existeix el risc que Gandia pense massa en grans anuncis i menys en els barris?

Els grans projectes són importants perquè generen oportunitats i dibuixen el futur d’una ciutat. Però la vida real passa molt lluny dels grans titulars. Passa quan una família troba una plaça amable on estar, quan un infant té un espai segur per jugar, una persona major pot caminar amb ombra pel seu barri o la ciutadania sent que l’Ajuntament està prop.

Per això nosaltres hem insistit molt en projectes com Patis Oberts, Infància als Barris, la renaturalització dels patis escolars o el Pla d’Ombres. Perquè una ciutat més humana és la que està pensada per a les persones que la viuen cada dia. I jo crec que eixa és una de les coses que aporta Compromís: recordar constantment que darrere de cada decisió urbanística o econòmica hi ha persones.

• Els plens municipals estan sent especialment tensos aquesta legislatura. Creu que a Gandia s’està fent massa política de confrontació?

La discrepància política és sana i necessària; això és democràcia. El problema apareix quan alguns han decidit substituir el debat polític pel soroll permanent. Jo tinc la sensació que el Partit Popular ha optat moltes vegades per una estratègia molt basada a generar titulars, crear sensació de caos o d’alarma social i construir relats que no sempre coincideixen amb la realitat.

I això és perillós perquè la política no hauria de convertir-se en una competició per veure qui crida més o qui genera més conflicte. La ciutadania espera una altra cosa. La gent espera solucions als problemes quotidians: habitatge, educació, serveis públics o qualitat de vida. Nosaltres preferim dedicar més temps a treballar i menys temps a fabricar soroll.

• En 2027, Compromís aspira simplement a continuar governant amb el PSOE o vol recuperar més pes polític dins de l’Ajuntament?

Compromís no es presenta a unes eleccions per ser el complement de ningú. Ens presentem perquè pensem que una Gandia més progressista necessita un Compromís més fort, amb polítiques valentes. Sense nosaltres el govern actual no seria el que és, ni les actuacions serien les mateixes: les polítiques d’esquerres, ambientals, educatives, de defensa dels serveis públics o de protecció del territori son les que son, perquè les duem a terme nosaltres, i és important dir-ho clar, Compromís és necessari perquè el bipartidisme no faça el que sempre ha fet quan ha governat amb majoria absoluta ( tant psoe com pp) crear deute, anunciar grans projectes que després no s’han realitzat, i convertir la nostra ciutat en un Gandia Shore que no ens representa.

Per tant, clar que volem créixer. Però no per una qüestió de quotes o de càrrecs; volem créixer perquè això significaria tindre més capacitat per transformar la ciutat. Com més fort siga Compromís, més capacitat tindrem per impulsar polítiques valentes i continuar construint una Gandia més social, més verda i més inclusiva.

• Sabem que l’elecció de la candidatura depén del partit, però entra dins dels seus plans ser la cap de llista de Compromís en 2027?

Sincerament? M’il·lusionaria molt. Per a qualsevol persona compromesa políticament amb el seu poble, poder encapçalar un projecte com el de Compromís a Gandia seria un orgull enorme, però també una responsabilitat molt gran.

Però pas a pas. Jo acabe d’assumir ara una responsabilitat important com a portaveu i l’afronte amb molt de respecte, molta força i moltes ganes. Estic centrada en això: en fer bé la feina i en continuar reforçant un projecte que crec sincerament que és necessari per a Gandia.

A més, Compromís sempre ha sigut una organització molt democràtica i les decisions es prenen col·lectivament. Ho he dit moltes vegades; per damunt de les persones està el projecte. Quan arribe el moment, el partit decidirà el que considere millor. I si algun dia m’arribara un repte així, l’assumiria com he assumit tots els que he tingut fins ara: amb il·lusió, però sobretot amb molt de respecte i sentit de la responsabilitat.