Aquest dijous 12 de julio, es van presentar els resultats de treball de les accions sobre salut pública que tenen l’objectiu de fomentar el benestar de la població promovent els estils de vida saludables i potenciant la seguretat.
Es van encarregar de la presentació la Regidora de Sanitat Pública, Polítiques Saludables i Relacions Internacionals, Liduvina Gil, el Cap de Salut pública i coordinador de l’Estratègia i el IV pla de Salut a Gandia, Amancio Pañuelas, i la sociòloga i membre de l’estudi La Dula (estudi de sociologia encarregat d’aplicar la metodologia per elaborar un informe sobre l’Estratègia de Salut a Gandia), Mireia López
Segons ha explicat Gil, “Gandia en aquesta legislatura forma part de la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables i també de la Xarxa de Salut de la Comunitat Valenciana” per la qual cosa s’ha adherit a l’Estratègia de Promoció de la Salut I Prevenció en el Sistema Nacional de Salut i també al IV Pla de Salut de la Comunitat Valenciana. Fins el moment ja s’han realitzat algunes accions d’aquesta Estratègia com la duta a terme el 22 de juny de “Al cole a peu” promoguda per l’Ajuntament de Gandia, el centre de Salut Pública i Atenció Primària amb veïns i veïnes representats del teixit associatiu de Gandia, membres de la Mesa Intersectorial i l’Espai Veïnal.
Pañuelas ha afegit que des del Centro de Salut Pública “s’encarreguen d’esverar la salut des d’una perspectiva de prevenció de totes aquelles coses que pugen modificar o fer pedre la salut i de promoció de mesures de millora de la salut”. A més a més, ha mencionat que les principals metes que proposa el IV Pla de Salut de la CV que Gandia segueix són “millorar els serveis sanitaris, enfortir la equitat i la igualtat de gènere, cuidar la salut en totes les etapes i promoure la salut en tots els entorns de la vida de les persones” perquè tal com ha agregat “la salut és el resultat d’una interacció entre la nostra genètica i biologia i l’entorn en el que vivim”.
Per la seua banda, López ha explicat el procediment que s’ha dut a terme per a aplicar l’Estratègia de Salut a Gandia, i ha insistit en que, malgrat que no es recullen una gran quantitat d’accions “és important que hagen menys propostes però que siguen efectives per poder assolir-les totes”. Així mateix, ha explicat que l’objectiu és “avançar cap a una societat en la qual les desigualtats per qüestions de salut vagen superant-se i en el que la ciutadania puga aconseguir el seu màxim potencial de desenvolupament, salut, benestar i autonomia”.
Per iniciar l’Estratègia de Salut a Gandia es van crear dos meses de treball: d’una banda, una “mesa de treball intersectorial conformada per membres tècnics de l’ajuntament de Gandia i professionals del sector sanitari d’atenció pública i sanitària”; i, d’altra banda “l’espai de participació ciutadana anomenat Espai Veïnal en Salut que està conformat per representats del districte associatiu del municipi”. Dintre d’aquest darrer, “hi ha també veïns i veïnes que participen a títol individual”, ja que pertanyen a “sectors poblacionals en situació de vulnerabilitat social (com, per exemple, la població gitana) o que no compten amb una forma organitzativa formal com altres associacions”.
D’aquests grups han sorgit sessions i jornades que han dut a terme cada mesa de treball individualment i també sessions comunes en les quals “s’han creat debats horitzontals en els que cap membre tenia més veu que un altre”. En les primers reunions es va oferir una formació per treballar els “conceptes de salut i per consensuar què entenem per salut”. Una vegada assolits aquests coneixements, es va passar a fer el “diagnòstic de percepcions de problemes de salut tant per la part tècnica com per la part ciutadana”. Amb els resultats tant positius com negatius es va realitzar un “mapa d’actius on es va accentuar la capacitat positiva de la comunitat per a identificar recursos que generen salut i que hi ha a la ciutat de Gandia”. L’últim pas va ser el de l’elaboració d’un informe amb el que es pretén establir mesures que milloren la salut pública dels habitants de Gandia i que, tal com han agraït tots tres, “s’ha pogut realitzar gràcies a la participació ciutadana en les meses de treball”, ha conclòs la membre de l’estudi La Dula.
Propostes que recull l’informe de l’Estratègia de Salut
Segons ha explicat Gil, s’ha realitzat un informe, que es publicarà dintre de dos setmanes, en el que es “recull una sèrie de propostes que sorgeixen de les percepcions de totes les persones que han estat treballant en la mesa tècnica i en la ciutadana”. Totes aquestes propostes venen delimitades per les percepcions obtingudes pel treball conjunt de la mesa tècnica i ciutadana que han treballat prèviament a la redacció del document.
En primer lloc, per a la necessitat de solucionar els mals hàbits en la ciutadania (sedentarisme, alimentació poc saludable o manca de descans) “s’ha proposat posar en marxa i activar les rutes interurbanes que des de l’àrea de medi ambient i amb el treball del Regidor Delegat de Gestió Responsable del Territori, Xavi Ròdenas, s’han elaborat per tal de crear espais saludables per a la ciutadana”. Una altra de les línies d’actuació és la “incorporació de la preinscripció de l’activitat física per part d’atenció primària” de manera que els metges recepten als seus pacients anar a caminar i que vagen a l’Ajuntament a veure quines rutes tenen per poder fer-ho. A més, amb el treball conjunt del Departament de Cultura o de Comerç s’ha sugerit que es realitzen “incentius com entrades gratuïtes a concerts o teatres o descomptes en alguns comerços”.
Respecte als més joves, la mancança d’espais de trobada ha creat la necessitat de dissenyar nous espais públics per a que es reunisquen. No obstant això, per dur-ho endavant s’ha seguit “la fórmula de congestió, ja que si són els joves els que diuen els espais que podem posar o les activitats que podem fer és més satisfactori que que siga l’Ajuntament qui dissenye sense tindre en compte el que ells volen”.
Finalment, un altre dels temes que van sorgir en les meses de treball és la situació d’aïllament que pateix la gent gran que viu a soles que es podria solucionar aplicant una fórmula amb col·laboració de la Universitat “de poder fer un treball de memòria o d’història de les sues vides”. D’altra banda, una altra mesura enfocada a la gent gran però incorporant la perspectiva de gènere és la creació d’un espai de trobada de dones grans. “En aquest podran parlar de qüestions lligades al climateri, per augmentar la qualitat de vida de les dones grans promovent un envelliment actiu que és una de les qüestions que més ens preocupa quan ens fem majors”, ha conclòs Gil.
