Enguany, el 8 de març cau diumenge i eixirem al carrer. Una volta més. I ho farem, amb orgull i molta honra, totes les vegades que faça falta. Esdevé indispensable, en la societat neoliberal del segle XXI, reivindicar, defensar i, sobretot, exigir la igualtat de gènere i els drets humans més elementals de totes les dones i xiquetes del món.

No hi haurà una vaga conjunta/estatal per dos motius: d’una banda, perquè els diferents territoris de l’Estat Espanyol no s’hi han posat d’acord  (no obstant això, la Comissió 8-M estatal recolzarà i difondrà les distintes convocatòries) i, de l’altra, perquè es pretén donar més protagonisme als moviments feministes de les ciutats i pobles.

Però què significa realment ser feminista?

Esta paraula va sorgir a finals del segle XIX i prové del llatí fémina i el sufix -isme. El feminisme és un moviment sociopolític en el qual les dones prenen conciència de què l’autoritat moral, social, política, econòmica etc. s’ha reservat  exclusivament per a l’home i, com a conseqüència, aquelles es troben en una situació històrica d’inferioritat.

Val la pena recordar que fou en el marc de la Revolució Francesa i la Il·lustració quan moltíssimes dones començaren a organitzar-se per reivindicar els seus drets. Més endavant sorgiria, tant als Estats Units com a Europa, el moviment sufragista on les dones (sobretot les britàniques), demanaren i lluitaren pel dret al vot. Finalment i al llarg dels anys 60 i 70, tindrà lloc una ona feminista que se centrarà en reclamar els drets sexuals, la igualtat real en tots els àmbits de la vida (en molts països s’ha aconseguit únicament la igualtat legal), així com l’abolició del patriarcat. Malauradament continuem en això.

La situació de la DONA arreu del món és d’opressió, d’explotació i de violència estructural i sistemàtica. Per tant, és necessari, a més d’urgent, esdevenir feminista per poder fer front a este sistema de discriminació. I hem d’actuar tots junts, dones i homes, perquè el paper de consciènciació d’estos és vital en la nostra lluita. No oblideu (informeu/formeu-vos), les ganes de molts (i de moltes) de desprestigiar este terme.

Un bon exemple d’això és l’ús pejoratiu que se’n fa: la paraula feminazi en realitat significa “Principi d’igualtat de drets de la dona i de l’home” i, tanmateix s’usa en contra del femenisme en general o bé per referir-se a una dona que es considera radical, boja, de voluntat forta, etc. Ho fan els masclistes que justifiquen la superioritat dels homes sobre les dones. Masclistes que enredren i confonen. Masclistes que neguen la violència de gènere. Masclistes que fan olor a amenaça, acudit, agressió i assassinat.

Com a conclusió dir-vos que és responsabilitat de totes i de tots construir una societat més justa on es rebutge qualsevol tipus de violència i on cap dona siga tractada com un objecte d’un sol ús. Homes i dones som humans, persones lliures i autònomes. Per favor, que ningún no pose la traveta; és tan senzill d’entendre…

Il·lustració: Dani Garcia.

Deja un comentario