Vicent Flor amb «El carrer baix», premi XLIII Joanot Martorell. Miquel Àngel Llauger amb «Llum de cançó» LIX Premi Ausiàs March. El V Premi Joan Roís de Corella a la Trajectoria literària és per a Pepa Guardiola Chorro.
Els Premis Literaris Ciutat de Gandia s’han lliurat la vesprada del diumenge al Teatre Serrano de Gandia tancant el cicle de #TardorLiterària. L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto junt al vicealcalde Josep Alandete, la regidora responsable de l’IMAB, Liduvina Gil y el regidor de Cultura Nahuel González van assistir a un acte presentat per la periodista Maria Fuster i que va comptar amb les actuacions musicals i teatrals de El Diluvi, Jonatan Penalba, Teatro Inestable, Mississipi i Dimensión Vocal.
José Manuel Prieto, al seu discurs: «Que estos guardons gaudisquen a casa del prestigi que ja tenen fora, que la ciutadania senta estos reconeixements com part del seu patrimoni cultural i literari, que els conega i per tant, puga estimar-los. Defensem la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres arrels. Això ens farà més forts».
Els Premis Literaris Ciutat de Gandia 2020, que els convoca i gestiona l’IMAB (Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia.
XLIII Premi Joanot Martorell
Vicent Flor amb «El carrer baix».
L’amor i la mort ressonen semblants, quasi com si fossin germans. En aparença estan allunyats, però conviuen. El carrer de baix és una història d’amor i d’amistat, de mort i de desamor que transcorre a València ciutat i a la Vall de Gallinera.
Vicent Flor (València, 1971) és editor i gestor cultural. Doctor en sociologia i llicenciat en ciències polítiques i en antropologia, fou conservador del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (1998-2015) i des de 2016 dirigeix la Institució Alfons el Magnànim. És professor, en excedència, de la Universitat de València. Autor, entre altres, dels assaigs Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana; Societat anònima. Els valencians, els diners i la política i Nosaltres som el València. Futbol, poder i identitats. Aquest llibre, El carrer de baix, guanyador del XLIII Premi Joanot Martorell, és la seva primera novel·la.
El premi està dotat amb 20.000 € i la publicació del llibre per part de l’editorial Edicions 62 per al pròxim 7 de gener de 2022. El jurat que ha elegit el guanaydor d’esta categoria ha estat format per Xavier Aliaga, Víctor Labrado, Valèria Gaillard, Martí Domínguez i Pilar Beltran.
LIX Premi Ausiàs March
Miquel Àngel Llauger amb «Llum de cançó».
Es tracta d’un llibre que ofereix dues mostres esplèndides del seu talent: el de la poesia lírica a la primera part, «La parla de les mèrleres», i el de la poesia narrativa a la segona part, «Els nins de maig (matèria de Bretanya)».
Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963) és poeta, traductor i crític literari. Des del 1986 ha publicat nombrosos reculls de poemes; els darrers, A la Gran Babilònia (2011), La gratitud (2014), Zooscòpia (2018) i Fourmillante (2018, Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater), i els infantils Volen quan volen (2017) i A d’armari (2019). També ha fet alguna incursió en la narrativa i en la poesia satírica. Ha traduït Edward Lear, Edgar Lee Masters i Ted Kooser, entre d’altres. És vicepresident per les Illes Balears del PEN Català. Forma part de l’equip de la revista digital Veus baixes i és el creador i mantenidor del web de poesia traduïda Anostrats . Ha escrit crítica per a publicacions com Reduccions, Núvol, Randa, El Procés o el diari Ara Balears.
El premiat a rebut 8.000 € i el llibre es publicarà a Edicions 62 el pròxim 7 de gener de 2022. El jurat d’este premi ha estat compost per Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, Rubén Luzón i Jordi Cornudella.
V Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria literària
Pepa Guardiola Chorro (Xàbia, Marina Alta, 1953), escriptora reconeguda en l’àmbit de la narrativa contemporània valenciana, és l’escriptora elegida per rebre el premi a la trajectòria literaria.
Ha publicat nombrosos contes i més d’una trentena de llibres de literatura infantil i juvenil, entre els quals destaquen, L’engruna de cristall (Edicions del Bullent, 1991) guardonat amb el Premi Carmesina de narrativa infantil; El Talismà del temps (Edicions del Bullent, 1994) Premi Samaruc; Collidors de neu (Voramar, 1995) Premi de literatura infantil i juvenil Mediterrània; Tres titelles embruixats (Editorial Cruïlla, Vaixell de Vapor, 2000); Una llar en elmón (Edicions Bromera, 2001), L’univers de les idees perdudes (El Pirata, 2010).
En 2009 es va estrenar en la novel·la per a adults amb l’obra El desordre de les dames (Edicions Bromera, 2009) guardonada amb el Premi Enric Valor. És una novel·la històrica centrada en episodis del segle XIII i la conquista de València, que reivindica el paper de les dones d’aquella època, tan ocult al llarg dels segles. La novel·la «La memòria de les ones», (Balandra Edicions, 2017) és un homenatge a les dones de la seua generació que presenta un immens mosaic de caràcters femenins.